La meva relació amb Manuel de Solà-Morales ha estat
|
|
en certa maneraespecial perquè hem anat coincidint en les dues aficions més importants de la meva vida. Per un costat, la vinculació del meu treball ceràmic amb el món de l’arquitectura ens va anar portant a trobar-nos amb una certa freqüència al seu estudi per desenvolupar junts intervencions en alguns dels seus projectes. Col·laborar amb ell era absolutament enriquidor. Actualment estàvem
|
|
desenvolupant un projecte d’unes jardineres amb peces molt grans de gres esmaltat per a la urbanització d’uns espais a les Casernes de Sant Andreu.
Altres trobades es produïen en conferències, inauguracions d’exposicions i també en algun sopar a casa d’amics comuns. D’aquests sopars recordo amb molt bon gust la seva facilitat de conversa que sovint el portava, a la més mínima ocasió, a crear un debat a partir d’algun comentar i fet sobre qualsevol tema i no cal dir, si aquest |
|
comentari era sobre urbanisme o arquitectura. El resultat era que acabaves anant a dormir molt tard i essent amic dels seus amics. Va ser un molt bon aglutinador i un excel·lent humanista.
Per altra banda, el contacte amb la Rosa Feliu, la seva companya, a través de la nostra llarga relació amb el món de la fotografia, va fer que sovintegessin una mica més les nostres trobades i s’enfortís la nostra relació afectiva.
/ Barcelona
|
|
